jueves, 24 de mayo de 2012

METAMORFOSI. Activitat 8. III "Naturalment, la millora..."

Comenta la relació de Gregor amb la resta de personatges.

En un principi hi ha que recalcar que entre Kafka y Gregor hi ha una similitud. Amb això vull dir, les relacions que guardava Gregor amb la seua família, són alhora les de Kafka i família.
Dins l'obra les relacions més emblemàtiques són: Gregor-Família. Apareixen més personatges, però són secundaris a la història.
Les tres principals relacions que trobarem són:
La del pare. Des de un principi, a la tranformació, el pare rebutjava a Gregor como a fill i el tracta com tal, es a dir, com a un insecte repugnant. El tracte que té aquest amb Gregor es ofensió i molt violent. Tant violent que va atarcar-li amb un bombardeig, provocant-li una mort lenta i dolorosa.
La de la mare. La primera impreció de la mare, al vore el seu fill convertit en un insecte, va se d'espant. La mare durant l'obra tracta de entendre la situació i aproximar-se al seu fill. A més ella, no com el pare, vol tractar-lo com a fill, i com a fill que és, té la necesitat de veure'l i complir el paper correctament de mare. No obstant, mai estrà preparada per podre veure'l. Fa l'intent, però cada estona que ho intenta o bé s'asusta més que l'útima vegada o, inclús como en un cas, perdre el coneiximent.
I per últim, la de la germana. En un principi es Greta qui comença a "cuidar" d'ell. Es a dir, ella s'encarrega de portartil dues vegades el menjar sabent que els seus pares no volen que s'aproxime a ell. Tota la estona es preocupa per ella i inclús tracta de fer-li un habitat més còmode i que puga veure a la mare. No obstant, des de la perdua de coneiximent de la mare, Greta comença a allunyar-se d'ell. Troba treball i està tan esgotada que s'oblida del seua menjar, de la neteja de la habitació de Gregor, etc. Finalment, ella el rebutjarà como a germà i desitja desfer-se d'ell. El considera una desgracia per a la família i el causant de tots els problemes causats.

METAMORFOSI. Activitat 5. II "Les potes del Gregor..."

Comenta el tractament de l'espai en la narració.

Quasi tota l'obra trancorre en el pis on habita la familia. És un espai opressiu, tancat i angoixós, que crea un ambient de malson.
Les escenes es desarotllen en l'habitació de Gregor, lloc on passa la majort part del seu temps després de la metamorfosi. Té una finestra, l'unica obertura exterior per on a través d'ella observa el temps.
En la seua habitació es poden trobar tres portes, que es tanquen en clau i el incomuniquen amb el menjador i les habitacions. L'efecte que produeix es l'incomunicació familiar quan el tanquen. Quan Kafka dirigeix l'atenció cap a l'ahbitació, observem com experimenta canvis de degradació, alhora que Gregor. També es pot obrsebar la foscor, la brutícia, el desorden i la solitud amb la qual es caracteritza.

METAMORFOSI. Activitat 4. II "Fins al capvespre no..."

Fixeu-vos que el capítol segon comença d'una manera semblant al principi de la narració: el Gregor es desperta d'un "son pesat". Per cert, a quin incident del matí es refereix el fragment?

 A l'incident que es refereix és quan Gregor decideix eixir per primera vegada de l'habitació i mostrar el seu aspect. La família junt a l'apoderat s'adonen de com és Gregor. La reacció de l'apoderat va ser fugir d'aquella casa sense escoltar les paraules de Gregor intentant convencer-lo perquè no perguera el treball. La mare va reaccionar gritant i ficant-se molt nerviosa. En canvi, el pare va decidir, mitjançant el bastó del senyor apoderat, espantar a Gregor i conduir-lo a la seua habitació, on el deixaria tancat amb clau per sempre, amb intenció que ningú puguera entrar.

METAMORFOSI. Activitat 3. I "Llançà una llambregada..."

·Raona si apareix l'estil indirecte lliure en aquest fragment.  

Llançà una llambregada al despertador, que feia tic-tac damunt la calaixera. "Mare de Déu!", es va dir. Eren les sis trenta i les busques anaven avançant impassibles, ja era fins i tot la mitja tocada, s'acostaven els tres quarts. Que potser no havia sonat el despertador? Del llit estant podia veure que l'havia posat exactament a les quatre; segur que havia sonat. Sí, però era possible continuar dormint com si res malgrat aquella estridència que sacsejava els mobles? La veritat és que un son tranquil no l'havia tingut, però probablement per això havia estat més profund. I ara, què? El tren següent eixia a les set; si el volia agafar, hauria de córrer com un boig; encara no tenia el mostrari empaquetat i ell no es trobava precisament vigorós i actiu. I encara que arribara a temps al tren, no evitaria l'escridassada de l'amo, perquè el mosso de l'empresa havia d'esperar-lo al tren de les cinc i de ben segur que ja havia comunicat la seua incompareixença feia estona. Era la veu del seu amo, sense caràcter ni pesquis. I si es donava de baixa per malaltia?

Les parts subrallades són exemples de l'estil indirecte lliure.
D'aquesta manera, l'autor reprodueix els pensaments o sentimensts del personatge. Els reprodueix amb la tercera persona del singular, però a partir del pensament d'aquest. Amb aquesta tècnica, fa més viu el seu món interior.

METAMORFOSI. Activitat 2. I "Un matí que Gregor..."

·Comenta el tractament del temps en la narració. 

 El temps és un factor dins d'aquesta novel·la ja que podem observar l'estat anímic de la familia Samsa amb el clima nuvolós i plujós quan Gregor es transforma.
Al principi de la narració, i fins que Gregor aconsegueix obrir la porta, les al·lucions al pas del temps són constants. L'agunia que sent el personatge davant el que li passa, i davant la pressió que el seu entorn continua exercint sobre ell, fan sobre el lector causar una sensació de lentitud.
El temps passa molt lentament, amb la tranfomació. Probablement és tardor i es presenta un dia gris i plujós.

martes, 15 de mayo de 2012

METAMORFOSIS. ELEMENTES FORMALS DE RENOVACIÓ NARRTIVA.

·ESTÈTICA EXPRESSIONISTA.
És un moviment cultural sorgit a Alemanya a principis del segle XX. L'expressionisme s'entén com la deformació de la realitat per a expressar de manera més subjectiva de l'ésser humà i la naturalesa, on predomina el sentiments.
Kafka expressa en la seua obra l'absurd de l'existència. Va mostrar la solitud i l'alienació de l'home modern la seua desorientació en la societat, la seua inseguretat i desesperació, i la seua impotència respecte al destí.
Els personatges es definiran per les conductes expressionistes, sobretot la transformació de Gregor, la poma incrustada en ell i el seu abandonament. Del mateix mode, les actituds despòtiques, intransigents i la falta d'afecte de la germana.

·SURREALISME.
El surrealisme és un moviment que buscava descobrir una veritat amb tècniques que mai seguien un raonament lògic.
No sols resulta absurd l'actitud de Gregor actuant com un home, també hi resulta la normalitat amb què accepta la transfomació.
Amb realitat i fantasia, Kafka anticipa el surrealisme. L'argument no és versemblant, on observen elements no realistes que reflex la identitat cultural del poble. La família Samsa reacciona amb horror i disgust, però no manifesta cap sorpresa. ContraSta la normalitat del personatges i el fet fantàstic. Açò explica la seua angúnia, obsessió i dependència de la situació laboral i familiar.

·EL NARRADOR, PERSPECTIVES I PUNTS DE VISTA.
 -Narrador extern, utilitza la tercera persona i presenta una caràcter objectiu junt amb un to notarial.
-Allunyament de l'omnisciència, es mostra escèptic i desconeix la història, o vol que el lector interprete les seus conclusions.
-Mostra diversos enfocaments de diversos personatges sobre el mateix esdeveniment. El punt de vista de Gregor coincideix amb la perspectiva del lector. Kafka descriu la realitat des de la perspectiva d'un insecte però encara amb aspectes humans. Aquesta distorció té una funció subjectiva i és un tret expressionista.
-Es coneix, en l'episodi en què decideixen llevar els mobles, el punt de vista de la mare que es mostra en desacord.
-També perpectives de la germana o el pare.
-Quan Gregor mor, el punt de vista de tota la familia.
- L'estil indirecte lliure on reprodueix el pensaments, emocions, records i reflexions expresats en tercera persona.

·LA TÈCNICA DEL CONTRAPUNT.
És el principi estructural de Kafka. Ofereix distintes versions d'un mateix esdeveniment. Així contrasta la mort de Gregor amb la quotidianitat de la família, on sorgeix el sentit de l'absurd i el desfici; l'estima del pares i la filla amb la relación amb Gregor; i la comparació entre el tracte donat als hostes i el maltractament a Gregor.

·INTERIORITAT DEL PERSONATGE.
 El focus principal se centra en la interioritat de Gregor, el seu pensament. En ell assumirà la necessitat de desaparèixer.

·L'HUMOR KAFKIÀ.
En les seues obres trobem comèdia i desesperació. L'humor de Kafka fa referència a l'absud i l'angunia. Aquest caràcter està en sintonia amb una visió tràgica de l'existència.
Aquest humor es presenta també amb la metamorfosi, on observem la ironia en el seu comportament sensible i humà amb la societat i la familia.

martes, 17 de abril de 2012

LES FLORS DEL MAL. Vampir

EL VAMPIR

Tu, que has entrat com una daga
dins el meu cor queixós;
tu, forta com una armada de dimonis
vas venir, boja, engalanada,

a convertir en jaç i domini
el meu esperit humiliat;
—infame ser que em té lligat
com el forçat a la cadena,

i al joc el jugador obstinat,
a la botella l'embriac,
i a la carronya la vermina,
—sigues per sempre maleïda!

Al ràpid glavi li he pregat
de conquerir la llibertat,
i he dit al perfidiós verí:
salva'm de la roïndat.

Ai las! Verí i espasa
m'han menyspreat i han dit:
«No escau que siguis redimit
del pèrfid esclavatge,

ruc! —Si el nostre esforç
t'alliberés d'aquest poder,
el teus petons darien vida,
altra vegada, al teu vampir!».

GLOSSARI
vermina: Cuc paràsit, especialment el cuc intestinal.
glavi: espasa.
pèrfid (perfidiós): Traïdor. /Fredament maligne.
roïndat: Qualitat de roí. /Acció roïna.

ACTIVITATS
·Creus que el tema del vampir és un tòpic de la literatura romàntica?
El tòpic del vampirs va començar amb el transcendentalisme que va influir en els autors romàntics obscurs. A conseqüència d'això, els autors van crear personatges, com vampirs, fantasmes o dimonis, que mancaven de sabiduria i estaven temptats al pecat.

·I el tema de la vampiressa?
Aquest tema ja ha sigut introduït  més per Baudelaire.