- Una col·lecció de poemes amb to amorós per la seua estimada i el dolr per la seua mort.
- És el primer llibre europeu de poesia amb un sentit unitari: l'amor no correspost.
- Surt un nou corrent líric anomenat petrarquisme que va influir en la creació de la lírica amorosa.
- Amb Petrarca la literatura europea experimenta una gran tranformació.
- L'exploració i l'ànalisi minuciosa de la passió amorosa.
- El joc de conceptes subtils amb què ho expressa.
- El to d'autenticitat que posseix.
- I la mètrica emprada, majoritariament, és el sonet.
En el temes, el poeta es presenta sofrint i lamentant-se per l'absència d'una estimada inaccessible, am qui no pot comunicar-se i a la qual aspira en un amor espiritual.
L'herència petrarquista també afecta a procediments tècnics com la imatgeria i la dualitat.
- La imatgeria fa referència a:
- L'absència o incomunicació.
- Els trets físics de l'estimada amb referències a elements naturals.
- I simbologia del foc per a remetre a la passió amorosa.
- La dualitat és una tècnica que s'intensifica entre els poetes barrocs. Es presenta en:
- Dos adjectius: "amor pur i divi".
- Antítesi.
- Una bimembració del vers.
Entre les obres barroques, l'enamorat somnie que veu la seus estimada, que és amb ella, però sempre es produeix el dur despertar.
Respecte a les novetats estètiques, surt els contrastos, l'artifisiositat, l'acumulació i la intensificació. En canvi, no hi ha innovacions en la versificació, seguix la poesia de tipus tradicional i per la mètrica d'origen italià. En els sonets de l'època seran possibles tots artificis, tots els refinaments de construcció. En el Barroc, es va utilitzar també la paròdia creant-se nombrosos cançoners burlescos.
Aquets esquema poètic influeix a europa. Els autors més característics són:
- A Espanya: Garcilaso de la Vega, Boscán, Fernando de Herrera i Quevedo.
- A Italia: Pietro de Bembo.
- A Portugal: Sá de Miranda.
- A Fança: Ronsard.
- I a Anglaterra: Wyatt i Spenser.