HAMLET. 1.-LÍRICA PETRARQUISTA EN EL RENAXIMENT I EL BARROC.

Francesco Petrarca va ser el principal impulso de la renovació literària del Renaixement. La seua glòria i influència es deu al Cançoner:

• Una col·lecció de poemes amb to amorós per la seua estimada i el dolr per la seua mort.
• És el primer llibre europeu de poesia amb un sentit unitari: l'amor no correspost.
• Surt un nou corrent líric anomenat petrarquisme que va influir en la creació de la lírica amorosa.
• Amb Petrarca la literatura europea experimenta una gran tranformació.

En el Renaixement Petrarca pren un corrent lírics com a model obligat de la poesia amorosa. Els poetes es basaran la seua poesia en:

• L'exploració i l'ànalisi minuciosa de la passió amorosa.
• El joc de conceptes subtils amb què ho expressa.
• El to d'autenticitat que posseix.
• I la mètrica emprada, majoritariament, és el sonet.

El petrarquisme va convertir-se en un fenomen social, de vida cortesana: l'amor era el tema favorit de l'alta societat.

En el temes, el poeta es presenta sofrint i lamentant-se per l'absència d'una estimada inaccessible, am qui no pot comunicar-se i a la qual aspira en un amor espiritual.

L'herència petrarquista també afecta a procediments tècnics com la imatgeria i la dualitat.

• La imatgeria fa referència a:

1. L'absència o incomunicació.
2. Els trets físics de l'estimada amb referències a elements naturals.
3. I simbologia del foc per a remetre a la passió amorosa.

• La dualitat és una tècnica que s'intensifica entre els poetes barrocs. Es presenta en:

1. Dos adjectius: "amor pur i divi".
2. Antítesi.
3. Una bimembració del vers.

Altre aspecte és el vers endecasíl·lab. Recusos estilístics que destaquen són: les metàfores i la dualitat, les al·lusions erudites i mitològiques, etc.

Entre les obres barroques, l'enamorat somnie que veu la seus estimada, que és amb ella, però sempre es produeix el dur despertar.

Respecte a les novetats estètiques, surt els contrastos, l'artifisiositat, l'acumulació i la intensificació. En canvi, no hi ha innovacions en la versificació, seguix la poesia de tipus tradicional i per la mètrica d'origen italià. En els sonets de l'època seran possibles tots artificis, tots els refinaments de construcció. En el Barroc, es va utilitzar també la paròdia creant-se nombrosos cançoners burlescos.

Aquets esquema poètic influeix a europa. Els autors més característics són:

• A Espanya: Garcilaso de la Vega, Boscán, Fernando de Herrera i Quevedo.
• A Italia: Pietro de Bembo.
• A Portugal: Sá de Miranda.
• A Fança: Ronsard.
• I a Anglaterra: Wyatt i Spenser.

HAMLET. Activitat 6: Acte III - Escena I

·Aquest monòleg està escrit en vers blanc. Però, sabríeu explicar amb les vostres pròpies paraules ―en prosa― quines afliccions torben l'ànim de Hamlet?  

Hamlet es sent mal per la mort del seu pare. El problema de Hamlet és si té que venjar-se o no del criminal que li va arrabasar la vida, que sab amb, certesa, que és el seu oncle Claudi.

Hamlet està vivint una crisis emocional. Se li junta la mort del seu pare junt amb l'actitud incestuosa de la seua mare. Pareix un boig, producte del dolor i la ràbia.

Reflexiona sobre la mort i la vida. El su dubte gira entorn si és mitjor estar viu o mort i si la mort és com un somni etern o no ho és.
Hamlet es pregunta si és preferible suportar problemes, vencer-los o morir. Ací califica la mort com el dormir. Dormint, terminarien les angúnies i els problemes.

Per a ell, la idea del somni etern, significa morir-se. Escapar d'un món per entrar en un altre on els problemes i les angoixes desapareixen. Per el contrari, també en ell surt el temor per el més enllà.

HAMLET: Activitat 4.- Acte I Escena I

·L'aparició de l'espectre, que té lloc a la primera escena de l'obra, és un fet poc versemblant. Podríem discutir si al començament del segle XVII devia resultar més creïble que avui; però, com aconsegueix Shakespeare que semble real?

Segurament Shakespeare jugaria amb la ignorància de la gent d'aquella època. Antigament es creia tots tipus de trucs de màgia i el que semblava estrany, s'acusava de bruixeria. Clar està, hui en dia es sap que ni la màgia ni la bruixeria existeixen i no es creu en elles, a més, cosa que es descubreix, cosa que s'explica científicament i arguments lògics. Dons, jugant amb això i fent que l'espectre tinga la mateixa forma i figura que l'àntic rei, Shakespeare aconsegueix fer-lo tant versemblant com sembla.

HAMLET. Activitat 3: Ser o no ser Shakespeare?

Ja deus saber que alguns estudiosos dubten que fóra William Shakespeare l'autor de les 37 obres teatrals atribuïdes i dels seus coneguts sonets. Explica breument les tres teories que tenen més adeptes.

les tres teories que més furor van causar, van ser: la teoria baconiana, la teoria oxoniense i la teoria Marloviana. Totes basades en personatges que van viure en la mateixa època que Shakespeare.

La teoria Marloviana es basa que christopher Marlowe va fingir la seva mort i va continuar escrivint amb el nom de William Shakespeare. De fet, va prestar serveis a la cort francesa, el que explicaria el seu coneiximent per la aristocràcia, demostrat en obres de Shakespeare. a més, Marlowe per aquesta teoria cumpleix els requisits adecuats: professional del teatre, gran innovador i políglota, coneixedor de diversos idiomes i es va recórrer mitja Europa. Però que no hi haja constància de la seva mort resulta intrigant.

La teoria oxoniense, es basa en la identitat de Edward de Vere. El professor T. J. Looney es basa en tres característiques peculiars coincidents amb Shakespeare: els coneiximents de falconeria, de viatge i aristocràcia, que aquets tenia al igual tres filles que el Rei Lear i que la seva dona tenia la mateixa edat  que  Julieta quan es va casar amb Romeo. A més, hi ha qui senyala que Edward de Vere no li interesaba els diners ni el reconeiximent, per la qual cosa va donar els drets d'autor a la companyia Chamberlain, oportunitat en la que Shakespeare va poder aprofitar-se.

I per últim, la teoria baconiana. La estudiosa estatunidenca Delia Bacon va publicar un estudi on sostenia que Shakespeare era massa analfabet i que no més era un simple actor de tercera categoria que mai va poder escriure obres de tal categoria, donant-li els mèrits a Francis Bacon com autèntic autor de la obra de Shakespeare.

HAMLET. Activitat 2: Curiositats.

·Qui no ha vist alguna pel·lícula basada en una obra de Shakespeare? Si n'haguérem de veure una a classe, quina ens recomanaries i per què?

Jo recomanaria la pel·lícula: Shakespeare in love, del director John Philip Madden.
Aquesta pel·lícula tracta d'un jove dramaturg, anomenat William Shakespeare, amb un gran talent que necessita urgentment posar fi a la mala ratxa per la qual està passant la seva carrera. Per molt que ho intenta, i malgrat la pressió dels productors i dels propietaris de sales de teatre, no aconsegueix concentrar-se en la seva nova obra: Romeo i Ethel, la filla del pirata. El que Will necessitava era una musa i la trobarà a Lady Viola amb qui tindrà una profunda aventura amorosa. Gràcies a ella, William va trobar la seva inspiració per escriure definitivament Romeo & Julieta.






Aquets video són imatges de la pel·lícula entre l'amor secret de Shakespeare i Lady Viola.





I per últim, aquest és un video del trailer. Ho sent, no el vaig trobar en espanyol.

DIVINA COMÈDIA: 4.-Importància i sentit de la Divina comèdia.

Dante explica que els textos poden ser interpretats en quatre sentits:

El primer s'anomena literal. Tracta fets i personatges històrics. Pel que fa al viatge ultramundà, ens produeix algun desconcert en proposar el sentit literal. Aquests es pot resoldre acceptant com un arravatament místic.

El segon, al·legòric, consisteix en una veritat amagada en l'argument. El significat al·legòric de l'obra es recolza en un poderós sistema de símbols: es basa en els números tres i nou. El tres expressa la perfecció divina. Tres són les parts del poema, tres són els versos de cada estrofa, cada estrofa té trenta-tres  síl·labes  i el nou potencia l'últim número, cada part es divideix en nou cercles.

El tercer és el moral. El proposit de Dante va ser mostrar el horrors de l'infern i les glòries del paradís, per aixó té el propòsit de salvar la humanitat del pecat.

El quart sentit, l'anagògic. Es refereix a veritats referides a la glòria eterna. Per explicar-ho, Dante recorre a l'exemple de l'eixida d'Egipte del poble d'Israel: literal: l'alliberament; al·legòric: la nostra redempció per Crist; moral: l'ànima s'allibera; i anagògic: l'ànima passa a la llibertat de la glòria eterna.

Des de el punt de vista filosòfic són tres els eixos. Primer, el cosmos, Dante crea un univers on L'Infern i El Paradís s'oposen. El segon, la raó i la fe, la primera no arriba on abasta la fe, és limitada; la fe pel contrari, no té límit. I el tercer, predestinació i lliure albir. Dante considera que l'ànima intel·lectiva pot decidir lliurement.

Respecte a la importància destaquen:

• Dante volia defensar i elogiar la llengua toscana. Ell pensava que no solament el llatí era vàlid. Per això, utilitza arcaismes, llatinismes, etc.

• Una altra finalitat es fer-li a Beatriu una glorificació, presentant-la com una santa i elogiant-la.

Així mateix, es tracta d'un grandiós poema que resumeix la cultura cristiana en L'Edat Mitjana. Dante és el màxim representant del món mediaval, de la ideologia i de l'estètica de la seua època. I la Divina comèdia font argumentals i culturals.

(334 paraules.)

DIVINA COMÈDIA: La porta de l'infern i altres obres

 Contesta al teu bloc. Diversos artistes s'han inspirat en la Divina comèdia. Sabríeu identificar els cants en què s'han basat?

• Cant III La porta de l'infern/ Cant III Vestíbul. Indiferents/ Cant XII El Minotaure/ Cant XXIII. Cercle VIII Hipòcrites/ Cant XXVII Cercle VII Mals consellers/ Cant XXXIII Cercle IX Traïdors/

Miquel Barceló
Cant XXXIII Cercle IX Traïdors

Salvador Dalí
Cant XII El Minotaure

Miquel Barceló
Cant III
Vestíbul. Indiferents

Auguste Rodin
Cant III La porta de l'infern

Miquel Barceló
Cant XXVII Cercle VII Mals consellers

Miquel Barceló
Cant XXIII. Cercle VIII Hipòcrites