MADAME BOVARY. Activitat 3. Primera part. Capítol 1

Aquest és el començament de la novel·la, comenta'l en el teu bloc. 

·Pel que fa a l'estil, hi trobem un exemple de "transició", que demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador, explica-ho.

La utilització d'aquesta transició per part de Flaubert es deguda a una evasió de  forma definitiva. Aquest mètode se li anomena plural de modestia amb voluntat d'anonimat. Aquets narrador-personatge apareix no més en set ocasions, per no apareixer més al llarg de la història.

Des d'aquets punt de vista espacial, s'estableix una gran proximitat entre el lector i el relat on surgeix una perspectiva dominant.

Per altra banda, la vaguetat del narrador, contagia la matèria narrativa de cert misteri. Però a l'arriba de Charles, el narrador-personatge surt ja que mitjançant aquest procediment no es pot narrar la vida d'aquets, ningú la coneix. No obstant, per última vegada apareixerà, per anar-se'n definitivament, terminarant amb la vida d'aquell alumne submís.

·Segons V. Nabokov, alguns objectes funcionen com a símbols. Quin significat pot tenir la gorra?

L'exaltació de la gorra de Charles representa la importància dels objectes dins de l'obra. O bé, adoptem un simbolisme respecte a una cosa o assenyalen un esdeviniment important. Llavors, la gorra representarà el simolisme de la vida de Charles. Una vida futura lamentable i desencertada, com la pesa llastimosa i de mal gust (la gorra).

MADAME BOVARY. Activitat 2. CURIOSITATS.

·Els fundadors de Yahoo van trobar el nom de l'empresa llegint un llibre escrit el 1726. Explica-ho.

Hi ha una llegenda que diu que a Jerry Yang i David Filo (cofundadors de Yahoo!) els encantaven els Yahoos, uns personatges salvatges que apareixien en un dels llocs del llibre els viatges de Gulliver. Se'ls reconeixia per ser salvatges, sorollosos, etc. i sembla que aquests components els agradaven als fundadors de la companyia.


·El 1857 es van publicar dues obres cabdals, quines?

En 1857 es van publicar a l'hora l'obra Madame Bovary de Flaubert i Les flors del mal de Baudelaire.


·La pel·lícula L'autre Dumas recrea la vida de l'autor de novel·les com Els tres mosqueters o El comte de Montecrist. Per què va ser polèmic aquest film a França? Per cert, Alexandre Dumas pare o fill?

Un film sobre l'autor francès del segle XIX, Alexandre Dumas, va provocar una forta controvèrsia racial després que es triés un actor blanc per interpretar el paper del novel · lista, d'origen africà.
El famós actor blanc, Gerard Depardieu, va haver enfosquir la seva pell i posar-se una perruca arrissada per participar en la pel · lícula L'Autre Dumas ("L'altre Dumas").
Alguns crítics diuen que la indústria cinematogràfica francesa ha minat deliberadament l'etnicitat del novel·lista.
I afirmen que s'hauria d'haver triat un actor de raça mixta per interpretar el paper, en comptes de Depardieu, encara que sigui el favorit dels francesos.
 "És molt xocant i insultant", va afirmar Patrick Lozes, president del Consell d'Associacions Negres francès. 
"És una manera de dir que no tenim cap actor negre amb suficient talent per interpretar a Alejandro Dumas, el que per descomptat no és cert", va afegir.

Va ser Alexandre Dumas pare.


·Mary Shelley va escriure una novel·la terrorífica. De què va?

Frankenstein (títol complet: Frankenstein o el modern Prometeu) és una obra literària de l'escriptora anglesa Mary Wollstonecraft Shelley. Publicat en 1818 i emmarcat en la tradició de la novel·la gòtica. El text explora temes tals com la moral científica, la creació i destrucció de vida i l'audàcia de la humanitat en la seva relació amb Déu. Per això, el subtítol de l'obra: el protagonista intenta rivalitzar en poder amb Déu, com una mena de Prometeu modern que arrabassa el foc sagrat de la vida a la divinitat. És considerat com el primer text del gènere Ciència Ficció.


·El film El corredor nocturno, basat en una novel·la d'Hugo Buriel, tracta en realitat d'un mite literari. Què té a veure amb Goethe?

MADAME BOVARY.- 1: IL·LUSTRACIÓ I NEOCLASSICISME.

El s. XVIII va ser un segle prolífic en invents i progressos tècnics, on va sorgir un corrent literari: Il·lustració, caracteritzat per:

• Predomini de la raó humana.
• L'experiència i l'observació com a base de la ciència.
• L'educació com a mitjà d'alliberament de la ignorància i de la superstició.
• Visió optimista de la vida, un món feliç i just.
• L'obra més rellevant: L'Enciclopèdia.

Els il·lustrats van crear L'Enciclopèdia (28 volums) on recullen: la història del progrés humà en les ciències, les arts i el pensament. Aquesta fou l'origen de la Revolució francesa (1789), on es van difondre les idees de llibertat, fraternitat i igualtat.

El Neoclassicisme és el moviment estètic dins de la Il·lustració. S'imposa a un retorn al món clàssic, a la norma, a allò útil i al bon gust. La literatura ha de ser didàctica i dinfondre les idees. Com a conseqüència, sorgeix una literatura reflexiva i amb gran sentit crític.

ELS GÈNERES LITERÀRIS.

A nivell europeu, la literatura aconseguirà escàs nivell. L’assaig fou el gènere literari preferit, on sometien la societat a una crítica corrosiva.

El teatre es va caracteritzar per la regla de les tres unitats (acció, espai i temps), per l'exclusió de tot allò imaginari, fantàstic i misteriós, i per la separació d'allò còmic i tràgic.

En la poesia s'adopten temes pastorals, anacreòntics o filosòfics.

Com la novel·la és pura ficció, el il·lustrats van considerar-la poc seriosa i perjudicial. Per por a caure en la inversemblança, prefereixen les novel·les de memòria o cartes.

ESCRIPTORS NEOCLÀSSICS.

Destaca en l'assaig Montesquieu. Va elaborar la teoria de la separació dels poders de l'Estat (legislatiu, judicial i executiu).

En la novel·la, Voltaire. Defensa la tolerància, la igualtat, les llibertats, etc. A la novel·la li donà consistència ideològica amb els relats: Càndid i L'ingenu. En Càndid utilitza el gènere d'aventures per satiritzar les idees filosòfiques i la justicia. En L'ingenu, critica a França des del punt de vista d'un salvatge acabat d'arribar. Un home bo anihilat per la societat.

Rousseau és l'escriptor que més ha influït en les idees d'Europa. En Discursos i Contracte social opina sobre la decadència i deshumanització del progrés.

A Anglaterra, D.Defoe amb Robinson Crusoe. L'aventura d'un nàufrag en una illa deserta on lluita contra les adversitats; i J.Swift amb Els viatges de Gulliver, on dona una visió pessimista de la condició humana.

HAMLET. Activitat 5. Acte II Escena II

·En aquest fragment, Gertrudis retreu a Poloni que parle amb tanta retòrica. Poloni mateix en sembla ser conscient.

• Antítesi:  "...A l'ídol de la meva ànima, a la celestial i formosa Ofèlia..."
• Hendíadis: "...el que haurien de ser la majestat i el deure..."
• Paral·lelisme: "...per què el dia és el dia i la nit és la nit, i el temps és temps..."
• Jocs de paraules: "...trobar la causa que té aquest efecte, o millor dir: la causa del defecte..."
• Repetició: "...Com que la brevetat és l'ànima del seny, seré molt breu..."
• Anadiplosi:
• Antístrofa:"...El vostre noble fill és boig. I dic només això, perquè cal estar boig per definir la veritable bogeria..."
• Concatenació: "...És cert i és una llàstima.I és una llàstima que sigui cert..."
• Tautologia: "...tinc una filla ―i fins que ja no sigui meva, la tindré―..."
• Commutació o reversió: "...Que és boig és cert. És cert i és una llàstima..."

HAMLET. Activitat 8.- Acte IV Escena V

·Però, què li passa a la bella Ofèlia?


Ofèlia es troba molt afectada moralment i sentimetalment per la mort de son pare. A més, cal sumar-li l'amor que té a Hamlet i com no ha sigut correspossa. Son pare i son germà li van envolicar confondre-la dient-li que primerament s'acostara a Hamlet per a què després s'allunyara. Aquesta confució més la mort, va provocar-li la bogeria que la endurà al suicidi.

HAMLET. Activitat 7.- Acte III Escena II

·A Hamlet li encanta el teatre. Però ara està més pendent de les reaccions dels espectadors que de la representació. Explica per què?

Hamlet ha sigut l'autor de l'obra que es representa. El motiu d'aquesta obra es perquè vol representar l'assassinat de son pare i que el seu oncle s'adone que Hamlet la fa amb una doble intencció. La intencció que té es fer-li veure al seu oncle que Hamlet sap la veritat de la mort del seu propi pare, que en qualsevol moment la bona vida que va tindre finalitzarà quan tothom descobrisca la veritat.