Dante explica que els textos poden
ser interpretats en quatre sentits:
El primer s'anomena literal. Tracta fets i personatges històrics. Pel que fa al viatge ultramundà, ens produeix algun
desconcert en proposar el sentit literal. Aquests es pot resoldre acceptant com
un arravatament místic.
El segon, al·legòric, consisteix en
una veritat amagada en l'argument. El significat al·legòric de l'obra es
recolza en un poderós sistema de símbols: es basa en els números tres i nou. El
tres expressa la perfecció divina. Tres són les parts del poema, tres són els
versos de cada estrofa, cada estrofa té trenta-tres síl·labes i el nou potencia
l'últim número, cada part es divideix en nou cercles.
El tercer és el moral. El proposit
de Dante va ser mostrar el horrors de l'infern i les glòries del paradís, per
aixó té el propòsit de salvar la humanitat del pecat.
El quart sentit, l'anagògic. Es
refereix a veritats referides a la glòria eterna. Per explicar-ho, Dante
recorre a l'exemple de l'eixida d'Egipte del poble d'Israel: literal:
l'alliberament; al·legòric: la nostra redempció per Crist; moral: l'ànima
s'allibera; i anagògic: l'ànima passa a la llibertat de la glòria eterna.
Des de el punt de vista filosòfic
són tres els eixos. Primer, el cosmos, Dante crea un univers on L'Infern i El
Paradís s'oposen. El segon, la raó i la fe, la primera no arriba on abasta la fe,
és limitada; la fe pel contrari, no té límit. I el tercer, predestinació i lliure
albir. Dante considera que l'ànima intel·lectiva pot decidir lliurement.
Respecte a la importància destaquen:
- Dante volia defensar i elogiar la llengua toscana. Ell pensava que no solament el llatí era vàlid. Per això, utilitza arcaismes, llatinismes, etc.
- Una altra finalitat es fer-li a Beatriu una glorificació, presentant-la com una santa i elogiant-la.
Així mateix, es tracta d'un grandiós
poema que resumeix la cultura cristiana en L'Edat Mitjana. Dante és el màxim
representant del món mediaval, de la ideologia i de l'estètica de la seua
època. I la Divina comèdia font argumentals i culturals.
(334 paraules.)
