lunes, 31 de octubre de 2011

DIVINA COMEDIA: Els trobadors i les trobairitz.

·El trobador, músic i poeta alhora, no sempre era de classe social alta. Alguns, com Bernat de Ventadorn (1147-1170) o Cerverí de Girona —que en realitat es deia Guillem de Cervera (1259-1285/1290)—, vivien del seu art. Eren, per di-ho així, "professionals de la literatura". Llig aquesta viadeira (cancó de camí) dedicada a Jana i explica de què va. Pots escoltar la interpretació que en fa el cantant Celdoni Fonoll fent clic ací.

Celdoni Fonoll li dedicà aquesta cançó a Jana per diverses raons: la primera, per a fer-li veure que escollint a aquell home que no sap amar-la ni respectar-la. és un marit incorrecte. A més. el descriu com a un home mal educat, neci i descuidat en el amor. I la segona, per a què s'adone que l'amant que té, referint-se a ell, és millor que l'opció que vol escollir.

·També hi havia trobairitz, dames d'ascendència noble que "prenien la iniciativa amorosa". Una de les més famoses fou la Comtessa de Dia, però n'hi hagué d'altres. Comenta aquesta cançó.

L'autora dedicà aquest poema a un antic amant que va tindre. En ell, explicà que enyora la seua presència i la seua companyia, que prefereix tindre'l que al seu marit i que per ell faria el que ell di demanara.

LA DIVINA COMÈDIA. Tema 2:curiositats.

·La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la  mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"?

Anomenades també donzelles d'Urd. Vestien de blanc i no portaven armadures. Eren joves verges llestes que cavalcant per l'aire en veloços cavalls, decidien, al comandament d'Odín, el resultat de les batalles: al final d'aquestes triaven entre els caiguts als herois que després conduïen al Walhalla a Asgard. En la seva major part tenien origen celestial, però freqüentment noies d'estirp nobilíssima eren acollides en vida entre les valquirias, i donaven alguna vegada el seu amor als herois. Entre les més importants destaquen: Hlin, que portava a Freya les oracions dels homes i dones, Gna, era la ràpida missatgera, que va i torna a la Terra, contemplant i recordant, Lofn, guardià dels amants, en el nom es fan els juraments, Vjofr, la pacificadora, que uneix els amants i els esposos que han lluitat, Syn, la sàvia guardiana de la porta i Gefjon, guardiana de les donzelles verges que mai es casessin.

lunes, 10 de octubre de 2011

PROTAGONISTES D'ÈDIP REI.

PERSONATGES.

Protagonista:

Edip.
Èdip és l'únic protagonista i el seu antagonista. És l'heroi tràgic adornat amb vituds com la noblesa, valentia, l'honradesa o la justícia.
Ell és el causant del mal de Tebes. Transgredirà, sense ser-ne conscient, les lleis de la sang i naturalesa: matar el seu pare i casar-se amb la seua mare.
La seua funció es representar que és impossible escapar del destí i de les profecies dels oracles. Així dons, inicialment començarà sent un heroi per acabar sent un assassí  i incestuós.

Personatges principals:

Creont.
Creont és el seu cunyat. Èdip l'ha enviat però consultar l'oracle Dèlfos per saber l'origen de la pesat. Quan Creont li transmet la informació, Èdip l'acusà de traïció i engany. Creont actua tractant d'arribar fins al final i mantenint la seua convicció. més avant, l'acusa d'usurpar el tron. creont li replica que ell ja té prou poder a Tebes i mai desitjaria tindre els problemes d'un rei. A la fi, Creont demana als tebans que s'apiaden d'Èdip, ja que es desterrat, i li diu a creont que cuide de les seues dues filles.

Iocasta.
Iocasta és la mare i l'esposa d'Èdip. Actua com mijatncera entre el seu germà creont i Èdip. Li diu a Èdip que no ha de fer gens de cas de les adivinacions profètiques que no sempre es complen, com la de Laios.
Iocasta assenyala que no s'havia complert l'oracle anterior. malgrat tot, Èdip demana la presència de l'únic testimini de l'assassinat i comprender-ho tot. Iocasta no coniex els motius de la por d'Èdip
Finalment, després d'escoltar el relat, comprés tot el profund misteri i ix fungint després d'intentar de dissuardir-lo amb la investigació.

Tiresias.
Tiresias és l'endeví cec en qui confien Èdip i el cor per assabentar-se de qui és l'assassí de Laios. Quan arriba Tiresias di que Èdip está directament implicant (tot i que al principi no volia parlar sobre el que sabia, en veure's insultat per Èdip.) Èdip interpreta que es tracta d'una conspiració de l'ancià i de Creont.
respecte a l'assassí de Laios, emet confuses prediccions; diu que es troba prop, que es creu que és estranger però és tebà, que serà germà i pare del seus propis fills, fill i espós de sa amre i assassí de son pare.
per tant, el paper de Tirèsias és fonamental, ja que és qui sembra el dubte en el protagonista i provoca que aquest vulga descobrir la veritat.

El cor.
El cor de l'Èdip Rei està format per 15 nobles ancians de Tebes que actuen com un únic personatge. Reflexiona periòdicament sobre allò tractat en l'episodi, posa un significat del que succeix i dóna un punt de vista humà. En aquest cas, és un fidel aliat del protagonista enaltint les seus qualitats, referant la seua còlera, donant suport a les seues decisions, prenent partit al seu favor en les situacions de dubte i, finalment, sofrint amb ell i lamentant el terrible desenllaç.
Uns dels personatges més destacats en aquets grup serà Corifeu, dirigent i animador del cor.


Personatges secundaris.

Missatger.
Ès el personatge que du a Iocasta de la mort del rei Pòlib. Ell mateix és coneixedor de què Pòlib i Mèrope no eren pares naturals d'Èdip. D'ací que la seus funció siga esclarir l'assumpte del llinateg d'Èdip. Dóna herència a la trama per al seus desenvolupament i comprensió. La seua importància és decisiva, ja que aclareix definitivament el misteri.

Pastor o sef ancià.
Antic servidor del difunt rei Laios. El pastor es interrogat per Èdip, donarà les respostes davant les amenaces del rei. revela que aquell xiquet era fill del rei Laios i la reina Iocasta. Èdip comprén que tots els oracles s'han complit.

Apol·lo.
És el déu de la veritat i de la purificació. Apol·lo juga un paper omportant, revela la terrible profecia que durà el protagonista fins a la seus veritat.
La seus presència serà constant.


Fonts: Llibre de text.