METAMORFOSI. Activitat 8. III "Naturalment, la millora..."

Comenta la relació de Gregor amb la resta de personatges.

En un principi hi ha que recalcar que entre Kafka y Gregor hi ha una similitud. Amb això vull dir, les relacions que guardava Gregor amb la seua família, són alhora les de Kafka i família.

Dins l'obra les relacions més emblemàtiques són: Gregor-Família. Apareixen més personatges, però són secundaris a la història.

Les tres principals relacions que trobarem són:

La del pare. Des de un principi, a la tranformació, el pare rebutjava a Gregor como a fill i el tracta com tal, es a dir, com a un insecte repugnant. El tracte que té aquest amb Gregor es ofensió i molt violent. Tant violent que va atarcar-li amb un bombardeig, provocant-li una mort lenta i dolorosa.

La de la mare. La primera impreció de la mare, al vore el seu fill convertit en un insecte, va se d'espant. La mare durant l'obra tracta de entendre la situació i aproximar-se al seu fill. A més ella, no com el pare, vol tractar-lo com a fill, i com a fill que és, té la necesitat de veure'l i complir el paper correctament de mare. No obstant, mai estrà preparada per podre veure'l. Fa l'intent, però cada estona que ho intenta o bé s'asusta més que l'útima vegada o, inclús como en un cas, perdre el coneiximent.

I per últim, la de la germana. En un principi es Greta qui comença a "cuidar" d'ell. Es a dir, ella s'encarrega de portartil dues vegades el menjar sabent que els seus pares no volen que s'aproxime a ell. Tota la estona es preocupa per ella i inclús tracta de fer-li un habitat més còmode i que puga veure a la mare. No obstant, des de la perdua de coneiximent de la mare, Greta comença a allunyar-se d'ell. Troba treball i està tan esgotada que s'oblida del seua menjar, de la neteja de la habitació de Gregor, etc. Finalment, ella el rebutjarà como a germà i desitja desfer-se d'ell. El considera una desgracia per a la família i el causant de tots els problemes causats.

METAMORFOSI. Activitat 5. II "Les potes del Gregor..."

Comenta el tractament de l'espai en la narració.

Quasi tota l'obra trancorre en el pis on habita la familia. És un espai opressiu, tancat i angoixós, que crea un ambient de malson.

Les escenes es desarotllen en l'habitació de Gregor, lloc on passa la majort part del seu temps després de la metamorfosi. Té una finestra, l'unica obertura exterior per on a través d'ella observa el temps.

En la seua habitació es poden trobar tres portes, que es tanquen en clau i el incomuniquen amb el menjador i les habitacions. L'efecte que produeix es l'incomunicació familiar quan el tanquen. Quan Kafka dirigeix l'atenció cap a l'ahbitació, observem com experimenta canvis de degradació, alhora que Gregor. També es pot obrsebar la foscor, la brutícia, el desorden i la solitud amb la qual es caracteritza.

METAMORFOSI. Activitat 4. II "Fins al capvespre no..."

Fixeu-vos que el capítol segon comença d'una manera semblant al principi de la narració: el Gregor es desperta d'un "son pesat". Per cert, a quin incident del matí es refereix el fragment?

 A l'incident que es refereix és quan Gregor decideix eixir per primera vegada de l'habitació i mostrar el seu aspect. La família junt a l'apoderat s'adonen de com és Gregor. La reacció de l'apoderat va ser fugir d'aquella casa sense escoltar les paraules de Gregor intentant convencer-lo perquè no perguera el treball. La mare va reaccionar gritant i ficant-se molt nerviosa. En canvi, el pare va decidir, mitjançant el bastó del senyor apoderat, espantar a Gregor i conduir-lo a la seua habitació, on el deixaria tancat amb clau per sempre, amb intenció que ningú puguera entrar.

METAMORFOSI. Activitat 3. I "Llançà una llambregada..."

·Raona si apareix l'estil indirecte lliure en aquest fragment.  

Llançà una llambregada al despertador, que feia tic-tac damunt la calaixera. "Mare de Déu!", es va dir. Eren les sis trenta i les busques anaven avançant impassibles, ja era fins i tot la mitja tocada, s'acostaven els tres quarts. Que potser no havia sonat el despertador? Del llit estant podia veure que l'havia posat exactament a les quatre; segur que havia sonat. Sí, però era possible continuar dormint com si res malgrat aquella estridència que sacsejava els mobles? La veritat és que un son tranquil no l'havia tingut, però probablement per això havia estat més profund. I ara, què? El tren següent eixia a les set; si el volia agafar, hauria de córrer com un boig; encara no tenia el mostrari empaquetat i ell no es trobava precisament vigorós i actiu. I encara que arribara a temps al tren, no evitaria l'escridassada de l'amo, perquè el mosso de l'empresa havia d'esperar-lo al tren de les cinc i de ben segur que ja havia comunicat la seua incompareixença feia estona. Era la veu del seu amo, sense caràcter ni pesquis. I si es donava de baixa per malaltia?

Les parts subrallades són exemples de l'estil indirecte lliure.

D'aquesta manera, l'autor reprodueix els pensaments o sentimensts del personatge. Els reprodueix amb la tercera persona del singular, però a partir del pensament d'aquest. Amb aquesta tècnica, fa més viu el seu món interior.

METAMORFOSI. Activitat 2. I "Un matí que Gregor..."

·Comenta el tractament del temps en la narració. 

 El temps és un factor dins d'aquesta novel·la ja que podem observar l'estat anímic de la familia Samsa amb el clima nuvolós i plujós quan Gregor es transforma.

Al principi de la narració, i fins que Gregor aconsegueix obrir la porta, les al·lucions al pas del temps són constants. L'agunia que sent el personatge davant el que li passa, i davant la pressió que el seu entorn continua exercint sobre ell, fan sobre el lector causar una sensació de lentitud.

El temps passa molt lentament, amb la tranfomació. Probablement és tardor i es presenta un dia gris i plujós.

METAMORFOSIS. ELEMENTES FORMALS DE RENOVACIÓ NARRTIVA.

·ESTÈTICA EXPRESSIONISTA.

És un moviment cultural sorgit a Alemanya a principis del segle XX. L'expressionisme s'entén com la deformació de la realitat per a expressar de manera més subjectiva de l'ésser humà i la naturalesa, on predomina el sentiments.

Kafka expressa en la seua obra l'absurd de l'existència. Va mostrar la solitud i l'alienació de l'home modern la seua desorientació en la societat, la seua inseguretat i desesperació, i la seua impotència respecte al destí.

Els personatges es definiran per les conductes expressionistes, sobretot la transformació de Gregor, la poma incrustada en ell i el seu abandonament. Del mateix mode, les actituds despòtiques, intransigents i la falta d'afecte de la germana.

·SURREALISME.

El surrealisme és un moviment que buscava descobrir una veritat amb tècniques que mai seguien un raonament lògic.

No sols resulta absurd l'actitud de Gregor actuant com un home, també hi resulta la normalitat amb què accepta la transfomació.

Amb realitat i fantasia, Kafka anticipa el surrealisme. L'argument no és versemblant, on observen elements no realistes que reflex la identitat cultural del poble. La família Samsa reacciona amb horror i disgust, però no manifesta cap sorpresa. ContraSta la normalitat del personatges i el fet fantàstic. Açò explica la seua angúnia, obsessió i dependència de la situació laboral i familiar.

·EL NARRADOR, PERSPECTIVES I PUNTS DE VISTA.

 -Narrador extern, utilitza la tercera persona i presenta una caràcter objectiu junt amb un to notarial.

-Allunyament de l'omnisciència, es mostra escèptic i desconeix la història, o vol que el lector interprete les seus conclusions.

-Mostra diversos enfocaments de diversos personatges sobre el mateix esdeveniment. El punt de vista de Gregor coincideix amb la perspectiva del lector. Kafka descriu la realitat des de la perspectiva d'un insecte però encara amb aspectes humans. Aquesta distorció té una funció subjectiva i és un tret expressionista.

-Es coneix, en l'episodi en què decideixen llevar els mobles, el punt de vista de la mare que es mostra en desacord.

-També perpectives de la germana o el pare.

-Quan Gregor mor, el punt de vista de tota la familia.

- L'estil indirecte lliure on reprodueix el pensaments, emocions, records i reflexions expresats en tercera persona.

·LA TÈCNICA DEL CONTRAPUNT.

És el principi estructural de Kafka. Ofereix distintes versions d'un mateix esdeveniment. Així contrasta la mort de Gregor amb la quotidianitat de la família, on sorgeix el sentit de l'absurd i el desfici; l'estima del pares i la filla amb la relación amb Gregor; i la comparació entre el tracte donat als hostes i el maltractament a Gregor.

·INTERIORITAT DEL PERSONATGE.

 El focus principal se centra en la interioritat de Gregor, el seu pensament. En ell assumirà la necessitat de desaparèixer.

·L'HUMOR KAFKIÀ.

En les seues obres trobem comèdia i desesperació. L'humor de Kafka fa referència a l'absud i l'angunia. Aquest caràcter està en sintonia amb una visió tràgica de l'existència.

Aquest humor es presenta també amb la metamorfosi, on observem la ironia en el seu comportament sensible i humà amb la societat i la familia.

LES FLORS DEL MAL. Vampir

EL VAMPIR

Tu, que has entrat com una daga
dins el meu cor queixós;
tu, forta com una armada de dimonis
vas venir, boja, engalanada,

a convertir en jaç i domini
el meu esperit humiliat;
—infame ser que em té lligat
com el forçat a la cadena,

i al joc el jugador obstinat,
a la botella l'embriac,
i a la carronya la vermina,
—sigues per sempre maleïda!

Al ràpid glavi li he pregat
de conquerir la llibertat,
i he dit al perfidiós verí:
salva'm de la roïndat.

Ai las! Verí i espasa
m'han menyspreat i han dit:
«No escau que siguis redimit
del pèrfid esclavatge,

ruc! —Si el nostre esforç
t'alliberés d'aquest poder,
el teus petons darien vida,
altra vegada, al teu vampir!».

GLOSSARI

vermina: Cuc paràsit, especialment el cuc intestinal.

glavi: espasa.

pèrfid (perfidiós): Traïdor. /Fredament maligne.

roïndat: Qualitat de roí. /Acció roïna.

ACTIVITATS

·Creus que el tema del vampir és un tòpic de la literatura romàntica?

El tòpic del vampirs va començar amb el transcendentalisme que va influir en els autors romàntics obscurs. A conseqüència d'això, els autors van crear personatges, com vampirs, fantasmes o dimonis, que mancaven de sabiduria i estaven temptats al pecat.

·I el tema de la vampiressa?

Aquest tema ja ha sigut introduït  més per Baudelaire.

LES FLORS DEL MAL. L'ESPÈRIT D'AVANGUARDA: EL SURREALISME.

El terme avantguarda designa aquells moviments estètics que van intentar obrir nous camins en l’art i en la literatura. El desenvolupament industrial fou la base de la seua inspiració poètica. Va haver-hi nombrosos moviments que partien d’una actitud revolucionària i que orientaven tota la seua creació al futur. Es caracteritza per:

1.- Internacionalisme: enfront del nacionalisme. Els autors s’interessaven pels temes més universals.

2.- Antitradicionalisme: propugnen una literatura basada en la novetat i l'originalitat:

·Renuncien a tota il·lusió de realitat.

·És un art deshumanitzat (despullat de sentiments.)

·És un art intel·lectual, el destinatari ha de participar de manera activa.

·Busquen l’originalitat, la novetat, la diferència.

3.- És un reflex de la seua època: màquines, innovacions tecnològiques, etc.

4.- L’art d’avantguarda es val de l’humor, de metàfores i d'espontaneïtat.

5.- La llibertat absoluta.

LES PRIMERES AVANTGUARDES.

El Futurisme va nàixer a Itàlia amb Marinetti. El seu estil es basa en la destrucció de la sintaxi, renega dels adjectius i adverbis, les paraules s’organitzen en llibertat i elimina la puntuació.

El Cubisme sorgeix amb Picasso. El principal representant és Guillaume Apollinaire. En el seu llibre Cal·ligrames, suprimeix la puntuació, trenca la lingüística i combina les paraules per fer poemes-dibuixos sobre el tema.

El Dadaisme va sorgir a Suïssa. Es caracteritza pel seu antiracionalisme i per anar en contra de tot convencionalisme. Exalta la llibertat individual i la fantasia. Ho nega tot, on presenta caos i absurditat. El seu mèrit és haver obert el camí al Surrealisme.

El creacionisme va iniciar-se a París amb el poeta Vicente Huidobro.

EL SURREALISME.

Propugna un alliberament total de l’ésser humà. L’art surrealista pretén treure impulsos reprimits en l’inconscient per una raó submisa a les convencions socials i morals. També, defensa un alliberament de la repressió de la societat burgesa.

Com a conseqüència, rehumanitza l’experiència avantguardista i dóna entrada a conflictes existencials, religiosos i socials. Les tècniques emprades són:

-L’escriptura automàtica. Aflora les idees ocultes del subconscient.

-Ressenya de somnis: contribueix a l’alliberament de la interioritat. De vegades, mitjançant drogues, es transcriu experiències.

-Alliberació del llenguatge. Utilitzen metàfores irracionals i imatges que procedeixen d'impressions, de connotacions o del simple atzar.

-Jocs literaris. Creacions que pretenen trencar amb els lligams tradicionals.

Així es produeix un alliberament del llenguatge que vol despertar reaccions inconscients. El lector no comprén, sinó que li produeix forts impactes que susciten diverses emocions.

LES FLORS DEL MAL. Activitat 2. Curiositats

·Segurament coneixes aquest quadre. Comenta amb quin moviment el podem relacionar.

Aquest quadre és tracta d'una de les obres més famoses de Picasso, Les senyoretes d'Avinyó. Amb aquesta obra comença el període del Cubisme.

·Busca alguna altra pintura famosa relacionada amb el període que estem estudiant.

Persistència de la memòria (Dalí, 1931) és un del exemples d'art surrealista trobats en aquest període.

·Aquesta òpera de Puccini és un viatge musical al París més bohemi; però, què és la "bohèmia"?

El terme Bohèmia apareix per primera vegada al segle XIX en l'obra del romàntic Henri Murger Escenes de la Vida Bohèmia que va servir de base per al llibret de l'òpera "La Bohème" de Giacomo Puccini.

El terme al·ludeix a la cultura gitanas, anomenat tradicionalment "bohemis" a França (en francès: bohémien) per haver arribat des de la regió de Bohèmia, en l'actual República Txeca. Es refereix a una manera de viure de certs sectors socioculturals amb una escala de valors diferent a la de la societat sedentària i burgesa, en particular artistes i intel·lectuals.

MADAME BOVARY. Activitat 8. Segona part. Capítol 15.

·A Rouen, Emma acudeix a la representació de Lucie de Lammermoor, de Donizetti,  basada en una novel·la de Walter Scott, un escriptor que ella havia llegit quan tenia quinze anys. Comenta quin efecte li produeix aquesta escena.  

Aqueta novel·la fa que Emma entri en un món fantasiós on ella mateixa es imagina una vida plana de passió com les seus novel·les. Tracta de imaginar-se una situació amorosa amb Edgar, pensant que ella i ell escomençaran un vida junts d'amants. Amb aquestes il·lusions recrea aquella vida que pensava que tindria amb Charles des del moment en que es van casar.

MADAME BOVARY. Activitat 10. Tercera part. Capítol 6

Segons Mario Vargas Llosa, l'estil indirecte lliure de Madame Bovary és el que permet efectuar canvis en l'espai i en el temps sense que s'alteren el ritme i la unitat narratives.

En Flaubert, el discurs indirecte lliure és lògic. Més tard, James Joyce trencarà aquestes normes lògiques per donar un equivalent més aproximat de la vida mental, creant el que s'ha anomenat "el stream of consciousness" (corrent de consciència o monòleg interior). Això no hi haguera estat possible sense la invenció flaubertiana. L'estil indirecte lliure va significar el primer gran pas de la novel·la per narrar directament el procés mental, per descriure la intimitat, no per les seues manifestacions exteriors (actes o paraules), a través de la interpretació d'un narrador o un monòleg oral; sinó representant-la mitjançant una escriptura que semblava situar el lector en el centre de la subjectivitat del personatge.

• Comenta els diferents estils narratius que trobes en el següent fragment:

Un dia, havent-se separat més aviat que de costum, Emma se'n tornava sola pel passeig, quan s'adonà de les parets del convent on havia estat abans. Aleshores anà a asseure's en un banc a l'ombra dels oms. Quina calma en aquells temps! Com envejava els inefables sentiments d'amor inspirats pels llibres que llegia!
Els primers mesos del seu matrimoni, les passejades a cavall pel bosc, el vescomte ballant el vals, Lagardy i els seus cants, tot desfilava pels seus ulls... I, tot de sobte, Léon li semblà tan llunyà com tots els altres.
—I tanmateix me l'estimo! —es deia.

No hi feia res, però! No era feliç, mai no ho havia estat. D'on venia aquella insuficiència de la vida, aquella corrupció sobtada de les coses en què es recolzava?... Si hi havia, però, un ésser fort i bell, fos allà on fos, una naturalesa coratjosa, plena alhora d'exaltació i de refinaments, un cor de poeta dins una forma d'àngel, lira amb les cordes d'aram que toqués epitalamis elegíacs ressonant cel amunt, per què, per ventura, no l'havia de trobar? D'altra banda, era inútil de cercar res; no valia la pena. Tot era una mentida! Cada somriure amagava un badall d'enuig, cada joia una maledicció, cada plaer un desencís, i les besades més completes no deixaven sinó unes ganes irrealitzables d'una voluptat més alta als llavis.

Els diferents estils narratius que troben son de tres tipus.
1º- (parts negra) Es tracta d'un narrador extern.
2º (parts morades) Es tracta d'un narrador, però en realitat es tracta d'un del personatges de l'obra, o siga Madame Bovary, on emprea una tercera persona i l'us dels verbs en passat.
3º.-(part blaba) I per últim, un diàleg. 

MADAME BOVARY. Activitat 9. Tercera part. Capítol 1

·Aproximadament a la una del migdia, Emma i Léon pugen en un cotxe de cavalls, que no abandonen fins a les sis de la vesprada. Comenta l'erotisme en Madame Bovary. 

Dins d'aquest fragment podem trobar l'erotisme en aquell moment en el qual Emma i Léon pugen dins del carruatge i comencen  a fer un camí sense fi. En aquest transcurs de temps, els lectors podem intuir l'erotisme a conseqüència del viatge sense fi, les cortines trancades, la intranquil·litat de Lèon per no parar, etc. Sense ser res explicit, Flaubert ha aconseguit plasmar-lo.

·Flaubert utilitza la cursiva —entre altres usos— per a indicar un canvi de veu narrativa. En aquest fragment, on en trobem un exemple? Llig aquesta citació de Mario Vargas Llosa: 

"No es exacto, como afirman algunos críticos, que el diálogo sea insignificante en Madame Bovary. En los primeros capítulos la forma dominante es la descripción, desde luego, y, salvo en la escena inicial, la voz que se escucha casi todo el tiempo es la del narrador omnisciente. Pero las cosas cambian desde la llegada de los Bovary a Yonville, que se abre, precisamente, con una gran conversación colectiva en el Lyon d’Or. A partir de entonces las voces de los personajes se dejan oír con más frecuencia, y esto se acentúa en la tercera parte de la novela —desde el comienzo de los amores de Léon y Emma hasta el final―, donde el diálogo pasa a ser, sin la menor duda, la forma principal de la narración. Así pues, la función de estos narradores-personajes gana importancia a medida que progresa la historia. No son los únicos casos en que hay mudas de narrador omnisciente a narradores-personajes. A veces esto ocurre, de manera menos evidente pero más original, en el seno de un mismo párrafo, cuando, sin el previo aviso del punto aparte, el guión o las comillas, una voz implicada en la acción, es decir la de un personaje, termina una frase que ha comenzado el relator invisible. Esto, sin embargo, tiene también una indicación gráfica: la frase o palabra del narrador-personaje va en cursiva." 

"que tractaven de la catedral." Passa d'un narrador extern a un narrador-personatge (Marcel).

MADAME BOVARY. Activitat 7. Segona part. Capítol 12

·Situa el present fragment en l'argument de Madame Bovary i comenta'n la rellevància per al desenvolupament de la trama.

MADAME BOVARY.Activitat 6. Segona part. Capítol 8

·Quina particularitat estilística  trobes en aquest fragment?  Segons Josep Mundó: "L’estil de Flaubert és molt particular, atesa la seva forma de treballar, i és el que el caracteritza com a gran escriptor. Un dels elements més notables és el contrapunt, que fa servir en les converses, en els diàlegs amorosos, en el diàleg amb el rector, en la festa, en la fira, etc.; en aquest sentit, és significativa l’escena de l’òpera. El contrapunt li serveix per subratllar el contrast, per barrejar dos punts de vista. L’episodi de la fira, per exemple, és instrumental, perquè reuneix Emma i Rodolphe en una conversa que es contraposa fortament a l’ambient on es desenvolupa: la interacció dels diàlegs i les veus de fora marca el contrast dels personatges."

Pot ser que una de les intencions de Flaubert era, mitjançant l'ús del contrapunt, veure més verosímil l'escena on ocorre. Ceuant ambdós dialegs, arriba un moment en el que el dialèg d' Emma i Rodophe adopta un moment crític i intrigant, just en el moment que el president entrega els premis i Rodolphe  mostrant-li els seus sentiments:

—Nosaltres, per exemple —deia—, per què ens hem conegut? Quin atzar ho ha volgut? És que segurament, a través de l'allunyament,  les nostres inclinacions particulars, com els rius que s'escolen a fi i efecte de trobar-se, ens empenyien l'un a l'altre.

 I li agafà la mà; ella no l'enretirà.

"Conjunt de bons conreus", cridà el president.

—Fa poc, per exemple, quan vaig venir a casa vostra...

"Al senyor Bizet, de Quincampoix."

—Sabia per ventura que us acompanyaria?

"Setanta francs."

—He estat a punt d'anar-me'n més de cent vegades i us he seguit, m'he quedat.

"Femers."

—De la mateixa manera que em quedaria aquesta tarda, demà, tota la vida!

"Al senyor Caron, d'Argueil, una medalla d'or."

—Car no he trobat mai en el tracte de ningú un encís tan complet.

"Al senyor Bain, de Givry-Saint-Martin."

—Així, el vostre record no m'abandonarà pas fàcilment.

"Per un marrà merí..."

—Vós, però, m'oblidareu; hauré passat com una ombra.

"Al senyor Belot, de Notre-Dame..."

—No! No és veritat que representaré alguna cosa en el vostre pensament, en la vostra vida?

"Raça porcina, premi ex aequo: als senyors Lehérissé i Cullembourg; seixanta francs."

MADAME BOVARY. Activitat 5. Primera part. Capítols 5 i 6.

·Comenta la utilització de la cursiva en aquest fragment. 

Capítul 5: "... I cercava la manera de saber quin sentit exacte tenien a la vida les expressions felicitat, passió, embriaguesa, que tan belles li havien semblat als llibres..." 

Flaubert ressalta aquestes paraules ja que són aquells termes sentimentals els quals encara Emma no ha aconseguit o que no té. Amb això, dóna a veure al lector que eixos matisos són de suma importància per a ell dins la novel·la, creant un distanciament per fer una crítica d'alló que considera real o no real, donant-li un punt d'èmfasis.

Capítul 6: "...Ella havia llegit Paul et Virginie..." 

En alguns casos aquesta distinció tipogràfica obeïx a un costum tradicional y Flaubert la utilitza, como altres autores del seu temps o del passat, per als títols d'un llibre, d'un periòdic...
 

·Com era l'educació de les jóvens de l'època?
 
Com indica aquest fragment, antigament les xiquetes eren enviades a un convent, on estarien allunyades de la vida de fora i instruint la seua vida catòlica.
 

·Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi" (flashback, si saps Anglés).

Un flashback que podem trobar en el text, es al segon paràgraf del capítol 6, quan recorda quan era més jove i on el seu pare la emportava al convent: "...Quan tingué tretze anys, el seu pare l’acompanyà a la ciutat per tal de posar-la al convent..."
Altre que podríem trobar, es al tercer paràgraf del capítol mateix capítol, quan Emma te quinze anys: "...A quinze anys, doncs, Emma es passà sis mesos empastifant-se les mans amb aquesta pols de les velles sales de lectura. Més tard, amb Walter Scott, s’apassionà pels motius històrics; tenia la imaginació poblada de cofres, de cossos de guàrdia i de trobadors..."

MADAME BOVARY. Activitat 4. Primera part. Capítol 2 .

·Comenta aquesta descripció. De qui es tracta?

La persona de qui parla en aquest fragment és Emma Bovary.

Els recursos descriptius emprat per Flaubert en l'obra són: La  utilització del adjectius, les comparacions, la conjunció "i" precedida de punt i coma, l'antítesi, les enumeracions, la significació del objectes, el mètode de desplegament i l'us de les paraules sense sentit.

Dins d'aquest paràgraf trobem:

-La utilització del adjectius, amb matisos de color: "...El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes..."

-La comparació: "...Eren brillants, fines de l'extrem, més netes que els voris de Dieppe..."

-La utilització de la conjunció "i": "...Això no obstant, les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes..."

-L'antítesi: "...Eren brillants, fines de l'extrem (les ungles) [...] Això no obstant, les seves mans no eres belles..."

Charles restà sorprès de la blancor d'aquelles ungles. Eren brillants, fines de l'extrem, més netes que els voris de Dieppe i tallades en forma d'ametla. Això no obstant, les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes; d'altra banda, eren massa llargues i sense toves inflexions en les línies dels contorns. El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes, i el seu esguard penetrava francament amb una ardida candidesa.

[...]

Dins d'aquets:

-La utilització del adjectius, amb matisos de color: "...La seva gorja emergia dolçament del coll blanc, girat i ajustat del vestit. Duia els cabells migpartits en don bandós negres i tan llisos..."

 -La comparació: "...Duia els cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí..."

-L'antítesi: "...Lligades als botons de la brusa amb un cordonet, portava unes ulleres de carei, com un home..."

  
Com que la sala era fresca, petava de dents tot menjant, la qual cosa descobria una mica els seus llavis carnosos, els quals tenia el costum de mossegar-se en els moments de silenci.

La seva gorja emergia dolçament del coll blanc, girat i ajustat del vestit. Duia els cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí; estaven separats per una clenxa fina al mig del cap, la qual s'enfonsava lleugerament segons la corba del crani. I, deixant veure a penes la punta de l'orella, anaven a confondre's al darrere en un monyo abundant amb un moviment ondulat vers les temples que cridà l'atenció al metge, car era la primera vegada que veia un pentinat semblant. Les galtes eren rosades. Lligades als botons de la brusa amb un cordonet, portava unes ulleres de carei, com un home.

MADAME BOVARY. Activitat 3. Primera part. Capítol 1

Aquest és el començament de la novel·la, comenta'l en el teu bloc. 

·Pel que fa a l'estil, hi trobem un exemple de "transició", que demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador, explica-ho.

La utilització d'aquesta transició per part de Flaubert es deguda a una evasió de  forma definitiva. Aquest mètode se li anomena plural de modestia amb voluntat d'anonimat. Aquets narrador-personatge apareix no més en set ocasions, per no apareixer més al llarg de la història.

Des d'aquets punt de vista espacial, s'estableix una gran proximitat entre el lector i el relat on surgeix una perspectiva dominant.

Per altra banda, la vaguetat del narrador, contagia la matèria narrativa de cert misteri. Però a l'arriba de Charles, el narrador-personatge surt ja que mitjançant aquest procediment no es pot narrar la vida d'aquets, ningú la coneix. No obstant, per última vegada apareixerà, per anar-se'n definitivament, terminarant amb la vida d'aquell alumne submís.

·Segons V. Nabokov, alguns objectes funcionen com a símbols. Quin significat pot tenir la gorra?

L'exaltació de la gorra de Charles representa la importància dels objectes dins de l'obra. O bé, adoptem un simbolisme respecte a una cosa o assenyalen un esdeviniment important. Llavors, la gorra representarà el simolisme de la vida de Charles. Una vida futura lamentable i desencertada, com la pesa llastimosa i de mal gust (la gorra).

MADAME BOVARY. Activitat 2. CURIOSITATS.

·Els fundadors de Yahoo van trobar el nom de l'empresa llegint un llibre escrit el 1726. Explica-ho.

Hi ha una llegenda que diu que a Jerry Yang i David Filo (cofundadors de Yahoo!) els encantaven els Yahoos, uns personatges salvatges que apareixien en un dels llocs del llibre els viatges de Gulliver. Se'ls reconeixia per ser salvatges, sorollosos, etc. i sembla que aquests components els agradaven als fundadors de la companyia.


·El 1857 es van publicar dues obres cabdals, quines?

En 1857 es van publicar a l'hora l'obra Madame Bovary de Flaubert i Les flors del mal de Baudelaire.


·La pel·lícula L'autre Dumas recrea la vida de l'autor de novel·les com Els tres mosqueters o El comte de Montecrist. Per què va ser polèmic aquest film a França? Per cert, Alexandre Dumas pare o fill?

Un film sobre l'autor francès del segle XIX, Alexandre Dumas, va provocar una forta controvèrsia racial després que es triés un actor blanc per interpretar el paper del novel · lista, d'origen africà.
El famós actor blanc, Gerard Depardieu, va haver enfosquir la seva pell i posar-se una perruca arrissada per participar en la pel · lícula L'Autre Dumas ("L'altre Dumas").
Alguns crítics diuen que la indústria cinematogràfica francesa ha minat deliberadament l'etnicitat del novel·lista.
I afirmen que s'hauria d'haver triat un actor de raça mixta per interpretar el paper, en comptes de Depardieu, encara que sigui el favorit dels francesos.
 "És molt xocant i insultant", va afirmar Patrick Lozes, president del Consell d'Associacions Negres francès. 
"És una manera de dir que no tenim cap actor negre amb suficient talent per interpretar a Alejandro Dumas, el que per descomptat no és cert", va afegir.

Va ser Alexandre Dumas pare.


·Mary Shelley va escriure una novel·la terrorífica. De què va?

Frankenstein (títol complet: Frankenstein o el modern Prometeu) és una obra literària de l'escriptora anglesa Mary Wollstonecraft Shelley. Publicat en 1818 i emmarcat en la tradició de la novel·la gòtica. El text explora temes tals com la moral científica, la creació i destrucció de vida i l'audàcia de la humanitat en la seva relació amb Déu. Per això, el subtítol de l'obra: el protagonista intenta rivalitzar en poder amb Déu, com una mena de Prometeu modern que arrabassa el foc sagrat de la vida a la divinitat. És considerat com el primer text del gènere Ciència Ficció.


·El film El corredor nocturno, basat en una novel·la d'Hugo Buriel, tracta en realitat d'un mite literari. Què té a veure amb Goethe?

MADAME BOVARY.- 1: IL·LUSTRACIÓ I NEOCLASSICISME.

El s. XVIII va ser un segle prolífic en invents i progressos tècnics, on va sorgir un corrent literari: Il·lustració, caracteritzat per:

• Predomini de la raó humana.
• L'experiència i l'observació com a base de la ciència.
• L'educació com a mitjà d'alliberament de la ignorància i de la superstició.
• Visió optimista de la vida, un món feliç i just.
• L'obra més rellevant: L'Enciclopèdia.

Els il·lustrats van crear L'Enciclopèdia (28 volums) on recullen: la història del progrés humà en les ciències, les arts i el pensament. Aquesta fou l'origen de la Revolució francesa (1789), on es van difondre les idees de llibertat, fraternitat i igualtat.

El Neoclassicisme és el moviment estètic dins de la Il·lustració. S'imposa a un retorn al món clàssic, a la norma, a allò útil i al bon gust. La literatura ha de ser didàctica i dinfondre les idees. Com a conseqüència, sorgeix una literatura reflexiva i amb gran sentit crític.

ELS GÈNERES LITERÀRIS.

A nivell europeu, la literatura aconseguirà escàs nivell. L’assaig fou el gènere literari preferit, on sometien la societat a una crítica corrosiva.

El teatre es va caracteritzar per la regla de les tres unitats (acció, espai i temps), per l'exclusió de tot allò imaginari, fantàstic i misteriós, i per la separació d'allò còmic i tràgic.

En la poesia s'adopten temes pastorals, anacreòntics o filosòfics.

Com la novel·la és pura ficció, el il·lustrats van considerar-la poc seriosa i perjudicial. Per por a caure en la inversemblança, prefereixen les novel·les de memòria o cartes.

ESCRIPTORS NEOCLÀSSICS.

Destaca en l'assaig Montesquieu. Va elaborar la teoria de la separació dels poders de l'Estat (legislatiu, judicial i executiu).

En la novel·la, Voltaire. Defensa la tolerància, la igualtat, les llibertats, etc. A la novel·la li donà consistència ideològica amb els relats: Càndid i L'ingenu. En Càndid utilitza el gènere d'aventures per satiritzar les idees filosòfiques i la justicia. En L'ingenu, critica a França des del punt de vista d'un salvatge acabat d'arribar. Un home bo anihilat per la societat.

Rousseau és l'escriptor que més ha influït en les idees d'Europa. En Discursos i Contracte social opina sobre la decadència i deshumanització del progrés.

A Anglaterra, D.Defoe amb Robinson Crusoe. L'aventura d'un nàufrag en una illa deserta on lluita contra les adversitats; i J.Swift amb Els viatges de Gulliver, on dona una visió pessimista de la condició humana.

HAMLET. Activitat 5. Acte II Escena II

·En aquest fragment, Gertrudis retreu a Poloni que parle amb tanta retòrica. Poloni mateix en sembla ser conscient.

• Antítesi:  "...A l'ídol de la meva ànima, a la celestial i formosa Ofèlia..."
• Hendíadis: "...el que haurien de ser la majestat i el deure..."
• Paral·lelisme: "...per què el dia és el dia i la nit és la nit, i el temps és temps..."
• Jocs de paraules: "...trobar la causa que té aquest efecte, o millor dir: la causa del defecte..."
• Repetició: "...Com que la brevetat és l'ànima del seny, seré molt breu..."
• Anadiplosi:
• Antístrofa:"...El vostre noble fill és boig. I dic només això, perquè cal estar boig per definir la veritable bogeria..."
• Concatenació: "...És cert i és una llàstima.I és una llàstima que sigui cert..."
• Tautologia: "...tinc una filla ―i fins que ja no sigui meva, la tindré―..."
• Commutació o reversió: "...Que és boig és cert. És cert i és una llàstima..."

HAMLET. Activitat 8.- Acte IV Escena V

·Però, què li passa a la bella Ofèlia?


Ofèlia es troba molt afectada moralment i sentimetalment per la mort de son pare. A més, cal sumar-li l'amor que té a Hamlet i com no ha sigut correspossa. Son pare i son germà li van envolicar confondre-la dient-li que primerament s'acostara a Hamlet per a què després s'allunyara. Aquesta confució més la mort, va provocar-li la bogeria que la endurà al suicidi.

HAMLET. Activitat 7.- Acte III Escena II

·A Hamlet li encanta el teatre. Però ara està més pendent de les reaccions dels espectadors que de la representació. Explica per què?

Hamlet ha sigut l'autor de l'obra que es representa. El motiu d'aquesta obra es perquè vol representar l'assassinat de son pare i que el seu oncle s'adone que Hamlet la fa amb una doble intencció. La intencció que té es fer-li veure al seu oncle que Hamlet sap la veritat de la mort del seu propi pare, que en qualsevol moment la bona vida que va tindre finalitzarà quan tothom descobrisca la veritat.