MADAME BOVARY. Activitat 8. Segona part. Capítol 15.

·A Rouen, Emma acudeix a la representació de Lucie de Lammermoor, de Donizetti,  basada en una novel·la de Walter Scott, un escriptor que ella havia llegit quan tenia quinze anys. Comenta quin efecte li produeix aquesta escena.  

Aqueta novel·la fa que Emma entri en un món fantasiós on ella mateixa es imagina una vida plana de passió com les seus novel·les. Tracta de imaginar-se una situació amorosa amb Edgar, pensant que ella i ell escomençaran un vida junts d'amants. Amb aquestes il·lusions recrea aquella vida que pensava que tindria amb Charles des del moment en que es van casar.

MADAME BOVARY. Activitat 10. Tercera part. Capítol 6

Segons Mario Vargas Llosa, l'estil indirecte lliure de Madame Bovary és el que permet efectuar canvis en l'espai i en el temps sense que s'alteren el ritme i la unitat narratives.

En Flaubert, el discurs indirecte lliure és lògic. Més tard, James Joyce trencarà aquestes normes lògiques per donar un equivalent més aproximat de la vida mental, creant el que s'ha anomenat "el stream of consciousness" (corrent de consciència o monòleg interior). Això no hi haguera estat possible sense la invenció flaubertiana. L'estil indirecte lliure va significar el primer gran pas de la novel·la per narrar directament el procés mental, per descriure la intimitat, no per les seues manifestacions exteriors (actes o paraules), a través de la interpretació d'un narrador o un monòleg oral; sinó representant-la mitjançant una escriptura que semblava situar el lector en el centre de la subjectivitat del personatge.

• Comenta els diferents estils narratius que trobes en el següent fragment:

Un dia, havent-se separat més aviat que de costum, Emma se'n tornava sola pel passeig, quan s'adonà de les parets del convent on havia estat abans. Aleshores anà a asseure's en un banc a l'ombra dels oms. Quina calma en aquells temps! Com envejava els inefables sentiments d'amor inspirats pels llibres que llegia!
Els primers mesos del seu matrimoni, les passejades a cavall pel bosc, el vescomte ballant el vals, Lagardy i els seus cants, tot desfilava pels seus ulls... I, tot de sobte, Léon li semblà tan llunyà com tots els altres.
—I tanmateix me l'estimo! —es deia.

No hi feia res, però! No era feliç, mai no ho havia estat. D'on venia aquella insuficiència de la vida, aquella corrupció sobtada de les coses en què es recolzava?... Si hi havia, però, un ésser fort i bell, fos allà on fos, una naturalesa coratjosa, plena alhora d'exaltació i de refinaments, un cor de poeta dins una forma d'àngel, lira amb les cordes d'aram que toqués epitalamis elegíacs ressonant cel amunt, per què, per ventura, no l'havia de trobar? D'altra banda, era inútil de cercar res; no valia la pena. Tot era una mentida! Cada somriure amagava un badall d'enuig, cada joia una maledicció, cada plaer un desencís, i les besades més completes no deixaven sinó unes ganes irrealitzables d'una voluptat més alta als llavis.

Els diferents estils narratius que troben son de tres tipus.
1º- (parts negra) Es tracta d'un narrador extern.
2º (parts morades) Es tracta d'un narrador, però en realitat es tracta d'un del personatges de l'obra, o siga Madame Bovary, on emprea una tercera persona i l'us dels verbs en passat.
3º.-(part blaba) I per últim, un diàleg. 

MADAME BOVARY. Activitat 9. Tercera part. Capítol 1

·Aproximadament a la una del migdia, Emma i Léon pugen en un cotxe de cavalls, que no abandonen fins a les sis de la vesprada. Comenta l'erotisme en Madame Bovary. 

Dins d'aquest fragment podem trobar l'erotisme en aquell moment en el qual Emma i Léon pugen dins del carruatge i comencen  a fer un camí sense fi. En aquest transcurs de temps, els lectors podem intuir l'erotisme a conseqüència del viatge sense fi, les cortines trancades, la intranquil·litat de Lèon per no parar, etc. Sense ser res explicit, Flaubert ha aconseguit plasmar-lo.

·Flaubert utilitza la cursiva —entre altres usos— per a indicar un canvi de veu narrativa. En aquest fragment, on en trobem un exemple? Llig aquesta citació de Mario Vargas Llosa: 

"No es exacto, como afirman algunos críticos, que el diálogo sea insignificante en Madame Bovary. En los primeros capítulos la forma dominante es la descripción, desde luego, y, salvo en la escena inicial, la voz que se escucha casi todo el tiempo es la del narrador omnisciente. Pero las cosas cambian desde la llegada de los Bovary a Yonville, que se abre, precisamente, con una gran conversación colectiva en el Lyon d’Or. A partir de entonces las voces de los personajes se dejan oír con más frecuencia, y esto se acentúa en la tercera parte de la novela —desde el comienzo de los amores de Léon y Emma hasta el final―, donde el diálogo pasa a ser, sin la menor duda, la forma principal de la narración. Así pues, la función de estos narradores-personajes gana importancia a medida que progresa la historia. No son los únicos casos en que hay mudas de narrador omnisciente a narradores-personajes. A veces esto ocurre, de manera menos evidente pero más original, en el seno de un mismo párrafo, cuando, sin el previo aviso del punto aparte, el guión o las comillas, una voz implicada en la acción, es decir la de un personaje, termina una frase que ha comenzado el relator invisible. Esto, sin embargo, tiene también una indicación gráfica: la frase o palabra del narrador-personaje va en cursiva." 

"que tractaven de la catedral." Passa d'un narrador extern a un narrador-personatge (Marcel).

MADAME BOVARY. Activitat 7. Segona part. Capítol 12

·Situa el present fragment en l'argument de Madame Bovary i comenta'n la rellevància per al desenvolupament de la trama.

MADAME BOVARY.Activitat 6. Segona part. Capítol 8

·Quina particularitat estilística  trobes en aquest fragment?  Segons Josep Mundó: "L’estil de Flaubert és molt particular, atesa la seva forma de treballar, i és el que el caracteritza com a gran escriptor. Un dels elements més notables és el contrapunt, que fa servir en les converses, en els diàlegs amorosos, en el diàleg amb el rector, en la festa, en la fira, etc.; en aquest sentit, és significativa l’escena de l’òpera. El contrapunt li serveix per subratllar el contrast, per barrejar dos punts de vista. L’episodi de la fira, per exemple, és instrumental, perquè reuneix Emma i Rodolphe en una conversa que es contraposa fortament a l’ambient on es desenvolupa: la interacció dels diàlegs i les veus de fora marca el contrast dels personatges."

Pot ser que una de les intencions de Flaubert era, mitjançant l'ús del contrapunt, veure més verosímil l'escena on ocorre. Ceuant ambdós dialegs, arriba un moment en el que el dialèg d' Emma i Rodophe adopta un moment crític i intrigant, just en el moment que el president entrega els premis i Rodolphe  mostrant-li els seus sentiments:

—Nosaltres, per exemple —deia—, per què ens hem conegut? Quin atzar ho ha volgut? És que segurament, a través de l'allunyament,  les nostres inclinacions particulars, com els rius que s'escolen a fi i efecte de trobar-se, ens empenyien l'un a l'altre.

 I li agafà la mà; ella no l'enretirà.

"Conjunt de bons conreus", cridà el president.

—Fa poc, per exemple, quan vaig venir a casa vostra...

"Al senyor Bizet, de Quincampoix."

—Sabia per ventura que us acompanyaria?

"Setanta francs."

—He estat a punt d'anar-me'n més de cent vegades i us he seguit, m'he quedat.

"Femers."

—De la mateixa manera que em quedaria aquesta tarda, demà, tota la vida!

"Al senyor Caron, d'Argueil, una medalla d'or."

—Car no he trobat mai en el tracte de ningú un encís tan complet.

"Al senyor Bain, de Givry-Saint-Martin."

—Així, el vostre record no m'abandonarà pas fàcilment.

"Per un marrà merí..."

—Vós, però, m'oblidareu; hauré passat com una ombra.

"Al senyor Belot, de Notre-Dame..."

—No! No és veritat que representaré alguna cosa en el vostre pensament, en la vostra vida?

"Raça porcina, premi ex aequo: als senyors Lehérissé i Cullembourg; seixanta francs."

MADAME BOVARY. Activitat 5. Primera part. Capítols 5 i 6.

·Comenta la utilització de la cursiva en aquest fragment. 

Capítul 5: "... I cercava la manera de saber quin sentit exacte tenien a la vida les expressions felicitat, passió, embriaguesa, que tan belles li havien semblat als llibres..." 

Flaubert ressalta aquestes paraules ja que són aquells termes sentimentals els quals encara Emma no ha aconseguit o que no té. Amb això, dóna a veure al lector que eixos matisos són de suma importància per a ell dins la novel·la, creant un distanciament per fer una crítica d'alló que considera real o no real, donant-li un punt d'èmfasis.

Capítul 6: "...Ella havia llegit Paul et Virginie..." 

En alguns casos aquesta distinció tipogràfica obeïx a un costum tradicional y Flaubert la utilitza, como altres autores del seu temps o del passat, per als títols d'un llibre, d'un periòdic...
 

·Com era l'educació de les jóvens de l'època?
 
Com indica aquest fragment, antigament les xiquetes eren enviades a un convent, on estarien allunyades de la vida de fora i instruint la seua vida catòlica.
 

·Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi" (flashback, si saps Anglés).

Un flashback que podem trobar en el text, es al segon paràgraf del capítol 6, quan recorda quan era més jove i on el seu pare la emportava al convent: "...Quan tingué tretze anys, el seu pare l’acompanyà a la ciutat per tal de posar-la al convent..."
Altre que podríem trobar, es al tercer paràgraf del capítol mateix capítol, quan Emma te quinze anys: "...A quinze anys, doncs, Emma es passà sis mesos empastifant-se les mans amb aquesta pols de les velles sales de lectura. Més tard, amb Walter Scott, s’apassionà pels motius històrics; tenia la imaginació poblada de cofres, de cossos de guàrdia i de trobadors..."

MADAME BOVARY. Activitat 4. Primera part. Capítol 2 .

·Comenta aquesta descripció. De qui es tracta?

La persona de qui parla en aquest fragment és Emma Bovary.

Els recursos descriptius emprat per Flaubert en l'obra són: La  utilització del adjectius, les comparacions, la conjunció "i" precedida de punt i coma, l'antítesi, les enumeracions, la significació del objectes, el mètode de desplegament i l'us de les paraules sense sentit.

Dins d'aquest paràgraf trobem:

-La utilització del adjectius, amb matisos de color: "...El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes..."

-La comparació: "...Eren brillants, fines de l'extrem, més netes que els voris de Dieppe..."

-La utilització de la conjunció "i": "...Això no obstant, les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes..."

-L'antítesi: "...Eren brillants, fines de l'extrem (les ungles) [...] Això no obstant, les seves mans no eres belles..."

Charles restà sorprès de la blancor d'aquelles ungles. Eren brillants, fines de l'extrem, més netes que els voris de Dieppe i tallades en forma d'ametla. Això no obstant, les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes; d'altra banda, eren massa llargues i sense toves inflexions en les línies dels contorns. El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes, i el seu esguard penetrava francament amb una ardida candidesa.

[...]

Dins d'aquets:

-La utilització del adjectius, amb matisos de color: "...La seva gorja emergia dolçament del coll blanc, girat i ajustat del vestit. Duia els cabells migpartits en don bandós negres i tan llisos..."

 -La comparació: "...Duia els cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí..."

-L'antítesi: "...Lligades als botons de la brusa amb un cordonet, portava unes ulleres de carei, com un home..."

  
Com que la sala era fresca, petava de dents tot menjant, la qual cosa descobria una mica els seus llavis carnosos, els quals tenia el costum de mossegar-se en els moments de silenci.

La seva gorja emergia dolçament del coll blanc, girat i ajustat del vestit. Duia els cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí; estaven separats per una clenxa fina al mig del cap, la qual s'enfonsava lleugerament segons la corba del crani. I, deixant veure a penes la punta de l'orella, anaven a confondre's al darrere en un monyo abundant amb un moviment ondulat vers les temples que cridà l'atenció al metge, car era la primera vegada que veia un pentinat semblant. Les galtes eren rosades. Lligades als botons de la brusa amb un cordonet, portava unes ulleres de carei, com un home.