DIVINA COMÈDIA: 4.-Importància i sentit de la Divina comèdia.

Dante explica que els textos poden ser interpretats en quatre sentits:

El primer s'anomena literal. Tracta fets i personatges històrics. Pel que fa al viatge ultramundà, ens produeix algun desconcert en proposar el sentit literal. Aquests es pot resoldre acceptant com un arravatament místic.

El segon, al·legòric, consisteix en una veritat amagada en l'argument. El significat al·legòric de l'obra es recolza en un poderós sistema de símbols: es basa en els números tres i nou. El tres expressa la perfecció divina. Tres són les parts del poema, tres són els versos de cada estrofa, cada estrofa té trenta-tres  síl·labes  i el nou potencia l'últim número, cada part es divideix en nou cercles.

El tercer és el moral. El proposit de Dante va ser mostrar el horrors de l'infern i les glòries del paradís, per aixó té el propòsit de salvar la humanitat del pecat.

El quart sentit, l'anagògic. Es refereix a veritats referides a la glòria eterna. Per explicar-ho, Dante recorre a l'exemple de l'eixida d'Egipte del poble d'Israel: literal: l'alliberament; al·legòric: la nostra redempció per Crist; moral: l'ànima s'allibera; i anagògic: l'ànima passa a la llibertat de la glòria eterna.

Des de el punt de vista filosòfic són tres els eixos. Primer, el cosmos, Dante crea un univers on L'Infern i El Paradís s'oposen. El segon, la raó i la fe, la primera no arriba on abasta la fe, és limitada; la fe pel contrari, no té límit. I el tercer, predestinació i lliure albir. Dante considera que l'ànima intel·lectiva pot decidir lliurement.

Respecte a la importància destaquen:

• Dante volia defensar i elogiar la llengua toscana. Ell pensava que no solament el llatí era vàlid. Per això, utilitza arcaismes, llatinismes, etc.

• Una altra finalitat es fer-li a Beatriu una glorificació, presentant-la com una santa i elogiant-la.

Així mateix, es tracta d'un grandiós poema que resumeix la cultura cristiana en L'Edat Mitjana. Dante és el màxim representant del món mediaval, de la ideologia i de l'estètica de la seua època. I la Divina comèdia font argumentals i culturals.

(334 paraules.)