les tres teories que més furor van causar, van ser: la teoria baconiana, la teoria oxoniense i la teoria Marloviana.
Totes basades en personatges que van viure en la mateixa època que Shakespeare.
La teoria Marloviana es basa que christopher Marlowe va fingir la seva mort i va continuar escrivint amb el nom de William Shakespeare. De fet, va prestar serveis a la cort francesa, el que explicaria el seu coneiximent per la aristocràcia, demostrat en obres de Shakespeare. a més, Marlowe per aquesta teoria cumpleix els requisits adecuats: professional del teatre, gran innovador i políglota, coneixedor de diversos idiomes i es va recórrer mitja Europa. Però que no hi haja constància de la seva mort resulta intrigant.
La teoria oxoniense, es basa en la identitat de Edward de Vere. El professor T. J. Looney es basa en tres característiques peculiars coincidents amb Shakespeare: els coneiximents de falconeria, de viatge i aristocràcia, que aquets tenia al igual tres filles que el Rei Lear i que la seva dona tenia la mateixa edat que Julieta quan es va casar amb Romeo. A més, hi ha qui senyala que Edward de Vere no li interesaba els diners ni el reconeiximent, per la qual cosa va donar els drets d'autor a la companyia Chamberlain, oportunitat en la que Shakespeare va poder aprofitar-se.
I per últim, la teoria baconiana. La estudiosa estatunidenca Delia Bacon va publicar un estudi on sostenia que Shakespeare era massa analfabet i que no més era un simple actor de tercera categoria que mai va poder escriure obres de tal categoria, donant-li els mèrits a Francis Bacon com autèntic autor de la obra de Shakespeare.
No hay comentarios:
Publicar un comentario