HAMLET. 1.-LÍRICA PETRARQUISTA EN EL RENAXIMENT I EL BARROC.

Francesco Petrarca va ser el principal impulso de la renovació literària del Renaixement. La seua glòria i influència es deu al Cançoner:

• Una col·lecció de poemes amb to amorós per la seua estimada i el dolr per la seua mort.
• És el primer llibre europeu de poesia amb un sentit unitari: l'amor no correspost.
• Surt un nou corrent líric anomenat petrarquisme que va influir en la creació de la lírica amorosa.
• Amb Petrarca la literatura europea experimenta una gran tranformació.

En el Renaixement Petrarca pren un corrent lírics com a model obligat de la poesia amorosa. Els poetes es basaran la seua poesia en:

• L'exploració i l'ànalisi minuciosa de la passió amorosa.
• El joc de conceptes subtils amb què ho expressa.
• El to d'autenticitat que posseix.
• I la mètrica emprada, majoritariament, és el sonet.

El petrarquisme va convertir-se en un fenomen social, de vida cortesana: l'amor era el tema favorit de l'alta societat.

En el temes, el poeta es presenta sofrint i lamentant-se per l'absència d'una estimada inaccessible, am qui no pot comunicar-se i a la qual aspira en un amor espiritual.

L'herència petrarquista també afecta a procediments tècnics com la imatgeria i la dualitat.

• La imatgeria fa referència a:

1. L'absència o incomunicació.
2. Els trets físics de l'estimada amb referències a elements naturals.
3. I simbologia del foc per a remetre a la passió amorosa.

• La dualitat és una tècnica que s'intensifica entre els poetes barrocs. Es presenta en:

1. Dos adjectius: "amor pur i divi".
2. Antítesi.
3. Una bimembració del vers.

Altre aspecte és el vers endecasíl·lab. Recusos estilístics que destaquen són: les metàfores i la dualitat, les al·lusions erudites i mitològiques, etc.

Entre les obres barroques, l'enamorat somnie que veu la seus estimada, que és amb ella, però sempre es produeix el dur despertar.

Respecte a les novetats estètiques, surt els contrastos, l'artifisiositat, l'acumulació i la intensificació. En canvi, no hi ha innovacions en la versificació, seguix la poesia de tipus tradicional i per la mètrica d'origen italià. En els sonets de l'època seran possibles tots artificis, tots els refinaments de construcció. En el Barroc, es va utilitzar també la paròdia creant-se nombrosos cançoners burlescos.

Aquets esquema poètic influeix a europa. Els autors més característics són:

• A Espanya: Garcilaso de la Vega, Boscán, Fernando de Herrera i Quevedo.
• A Italia: Pietro de Bembo.
• A Portugal: Sá de Miranda.
• A Fança: Ronsard.
• I a Anglaterra: Wyatt i Spenser.