MADAME BOVARY.Activitat 6. Segona part. Capítol 8

·Quina particularitat estilística  trobes en aquest fragment?  Segons Josep Mundó: "L’estil de Flaubert és molt particular, atesa la seva forma de treballar, i és el que el caracteritza com a gran escriptor. Un dels elements més notables és el contrapunt, que fa servir en les converses, en els diàlegs amorosos, en el diàleg amb el rector, en la festa, en la fira, etc.; en aquest sentit, és significativa l’escena de l’òpera. El contrapunt li serveix per subratllar el contrast, per barrejar dos punts de vista. L’episodi de la fira, per exemple, és instrumental, perquè reuneix Emma i Rodolphe en una conversa que es contraposa fortament a l’ambient on es desenvolupa: la interacció dels diàlegs i les veus de fora marca el contrast dels personatges."

Pot ser que una de les intencions de Flaubert era, mitjançant l'ús del contrapunt, veure més verosímil l'escena on ocorre. Ceuant ambdós dialegs, arriba un moment en el que el dialèg d' Emma i Rodophe adopta un moment crític i intrigant, just en el moment que el president entrega els premis i Rodolphe  mostrant-li els seus sentiments:

—Nosaltres, per exemple —deia—, per què ens hem conegut? Quin atzar ho ha volgut? És que segurament, a través de l'allunyament,  les nostres inclinacions particulars, com els rius que s'escolen a fi i efecte de trobar-se, ens empenyien l'un a l'altre.

 I li agafà la mà; ella no l'enretirà.

"Conjunt de bons conreus", cridà el president.

—Fa poc, per exemple, quan vaig venir a casa vostra...

"Al senyor Bizet, de Quincampoix."

—Sabia per ventura que us acompanyaria?

"Setanta francs."

—He estat a punt d'anar-me'n més de cent vegades i us he seguit, m'he quedat.

"Femers."

—De la mateixa manera que em quedaria aquesta tarda, demà, tota la vida!

"Al senyor Caron, d'Argueil, una medalla d'or."

—Car no he trobat mai en el tracte de ningú un encís tan complet.

"Al senyor Bain, de Givry-Saint-Martin."

—Així, el vostre record no m'abandonarà pas fàcilment.

"Per un marrà merí..."

—Vós, però, m'oblidareu; hauré passat com una ombra.

"Al senyor Belot, de Notre-Dame..."

—No! No és veritat que representaré alguna cosa en el vostre pensament, en la vostra vida?

"Raça porcina, premi ex aequo: als senyors Lehérissé i Cullembourg; seixanta francs."