MADAME BOVARY. Activitat 4. Primera part. Capítol 2 .

·Comenta aquesta descripció. De qui es tracta?

La persona de qui parla en aquest fragment és Emma Bovary.

Els recursos descriptius emprat per Flaubert en l'obra són: La  utilització del adjectius, les comparacions, la conjunció "i" precedida de punt i coma, l'antítesi, les enumeracions, la significació del objectes, el mètode de desplegament i l'us de les paraules sense sentit.

Dins d'aquest paràgraf trobem:

-La utilització del adjectius, amb matisos de color: "...El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes..."

-La comparació: "...Eren brillants, fines de l'extrem, més netes que els voris de Dieppe..."

-La utilització de la conjunció "i": "...Això no obstant, les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes..."

-L'antítesi: "...Eren brillants, fines de l'extrem (les ungles) [...] Això no obstant, les seves mans no eres belles..."

Charles restà sorprès de la blancor d'aquelles ungles. Eren brillants, fines de l'extrem, més netes que els voris de Dieppe i tallades en forma d'ametla. Això no obstant, les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes; d'altra banda, eren massa llargues i sense toves inflexions en les línies dels contorns. El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes, i el seu esguard penetrava francament amb una ardida candidesa.

[...]

Dins d'aquets:

-La utilització del adjectius, amb matisos de color: "...La seva gorja emergia dolçament del coll blanc, girat i ajustat del vestit. Duia els cabells migpartits en don bandós negres i tan llisos..."

 -La comparació: "...Duia els cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí..."

-L'antítesi: "...Lligades als botons de la brusa amb un cordonet, portava unes ulleres de carei, com un home..."

  
Com que la sala era fresca, petava de dents tot menjant, la qual cosa descobria una mica els seus llavis carnosos, els quals tenia el costum de mossegar-se en els moments de silenci.

La seva gorja emergia dolçament del coll blanc, girat i ajustat del vestit. Duia els cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí; estaven separats per una clenxa fina al mig del cap, la qual s'enfonsava lleugerament segons la corba del crani. I, deixant veure a penes la punta de l'orella, anaven a confondre's al darrere en un monyo abundant amb un moviment ondulat vers les temples que cridà l'atenció al metge, car era la primera vegada que veia un pentinat semblant. Les galtes eren rosades. Lligades als botons de la brusa amb un cordonet, portava unes ulleres de carei, com un home.